Descomposició de números per imprimir

Què és descompondre un número

Descompondre un número és escriure’l separant el que val cada xifra segons el lloc que ocupa. El 437 no és «un 4, un 3 i un 7»: és 4 centenes + 3 desenes + 7 unitats, o el que és el mateix, 400 + 30 + 7.

És el contingut que sosté tot el que ve després. Sense això, les portades de la suma són màgia i la resta amb préstec és un truc memoritzat. Quan un alumne de 4t s’encalla a les portades, el problema gairebé mai no hi és: hi és aquí.

Un detall a vigilar: en un número amb zeros intermedis com el 405, la descomposició és 400 + 5, no «400 + 0 + 5». Les fitxes ja ho generen així, perquè escriure el zero és l’error més comú.

Tres tipus d’exercici

• En ordres: s’escriu quantes centenes, desenes i unitats hi ha, amb l’etiqueta (C, D, U…) sota cada buit, igual que a la llibreta.
• En suma de valors: 437 = 400 + 30 + 7. És el pas següent, quan l’alumne ja no necessita l’etiqueta.
• Compondre, el camí invers: es dona 400 + 30 + 7 i cal escriure 437. Sembla el mateix però no ho és, i és on es veu de debò si el concepte s’entén.

De 2 a 5 xifres, així que serveix des de les desenes de 1r fins a les desenes de miler de 4t i 5è.

Com es fa servir a classe

El que millor funciona és alternar els dos sentits a la mateixa sessió: mig full descomponent i mig component. Fer només un dels dos deixa l’alumne amb un procediment mecànic que cau així que canvia el format de la pregunta.

Encaixa bé després de la taula del 100 i abans de les fitxes d’operacions amb portades.